PERE TARRÉS,
l’apòstol que perdura entre nosaltres
La vocació apostòlica del Dr. Pere Tarrés es desenvolupa progressivament. Des d'infant ofereix sacrificis i renuncies a la Mare de Déu. En un jove compromès i lliurat, dòcil i rialler, sensible i obedient, Déu anirà modelant el seu propòsit. La seva radicalitat no s'entén sense aquella nit de Nadal quan, als vint-i-dos anys, sentí una “moció forta”, un “impuls sobrenatural extraordinari”. Déu li marcava la direcció: l’amor radical per Jesús, una vida destinada a ser imatge viva del seu Fill, capacitat humana per a una obra de servei. Castedat perpètua, amor virginal, un foc interior que ja no deixarà mai més de cremar.
Per a nosaltres, cristians del segle XXI, el seu exemple de sacerdot, de jove cast i d'home treballador és un camí segur cap una relació més intensa amb el Senyor. Els seus escrits, tant autobiogràfics com les seves participacions a la vida pública, no han perdut el rigor, la força i la devoció que tenien quan sortien del seu cor.
_edited.jpg)
CASTEDAT
“Jesús. En el 1927 aniversari de la vostra vinguda al món per redimir els homes. Us faig ofrena del meu cor i de la meva ànima i, amb aquest desig fervent de consagrar a vós tots els dies de la meva vida, amb la vostra gràcia, faig vot de continència perfecte. Que es faci en mi la vostra voluntat. Dia de Nadal de 1927. El vostre servent”.
L’IDEAL DEL CRIST
“Falten apòstols! (...) proveïts de la prudència de la coloma i de l’astúcia de la serpent (...) La fita desitjada de l'apòstol: la conversió, la conquesta tan sols d’una ànima per Crist (...) De la grandesa del nostre ideal no cal parlar-ne, és l'ideal del Crist; qui pot igualar-lo? (...) Fa l'efecte que l'Església santa, endevina la victòria del seu Crist, i no pot estar-se de contenir la seva alegria que esbotza les parets del cor abrusat de Caritat (...) disposats a iniciar el gran treball de la reconquesta espiritual (...) que no hem de fer nosaltres defensors de la causa santa de la Veritat? (...) com ho explicaríem, pregunto, si no fos per una puresa d’ideal que es estimat com la mateixa vida i que ratlla els límits de l’heroisme? (...) L'ideal de Déu, amics meus, ha d’ésser el primer pel qual ha de bategar el nostre cor i ha de sentir la nostra ànima”.
La primera Missa del Beat Pere Tarrés.
L'HOME NOU
“La nostra formació la constitueixen un conjunt de mitjans que han de fer de cada un de nosaltres aquells homes nous, nets en el possible de passions i d’amor propi, que saben imposar la raó i el seny a les escomeses de la nostra miserable condició (...) sap recollir-se i sap retrobar Déu en la grandiosa solitud de les muntanyes, i sap admirar-lo en la bellesa sublim de cadascuna de les seves meravelles, i sap lloar-lo amb el cor ple d’unció (...) la instauració de l’esperit cristià sobre totes les coses és la magna resolució de tots els problemes, que el retorn al Crist de la massa ha d'ésser la porta de tota pacificació”.
​
​
El Dr. Tarrés amb el Dr. Fleming, a una conferència l'any 1946.
LITÚRGIA I PIETAT
“Ens movem, ens regim i ens deixem endur amb una facilitat esglaiadora, convertint-nos amb uns éssers d'espiritualitat fofa (...) Il·lustrem-nos i eduquem els nostres amics en la Litúrgia (...) Hem d’influir en l’augment de pietat del nostre poble; pietat conscient i conreada lluny de rutines i prejudicis: aquella pietat sòlida i fecunda que uneix íntimament els homes a Déu (...) No hem de conformar-nos amb «l’anar tirant» indolent. Les mitjanies no portaran a terme mai cap empresa”.
​
AGILITAT ESPIRITUAL
“Mantenir l’esperit àgil, afinat, sensibilitzat, a punt de recollir la veu amorosa d’Aquell qui regeix els nostres passos i que únicament sap parlar en la dolça pau d’una consciència tranquil·la (...) Ens causa una pena profunda (...) un estat (...) d’embotiment espiritual, totalment insensible als veritables goigs de l'esperit, els goigs que davallen de la Gràcia (...) Que ho sàpiguen els enemics de l’Església que aquí hi ha (...) una joventut nova, vigorosa, forta (...) la bogeria de la nostra ànima, el desig immarcescible de treballar contra tot i malgrat tot, pel triomf definitiu de l'Església catòlica, del Regne espiritual del Crist, el nostre amadíssim Redemptor”.
HUMILITAT CRISTIANA
“Els camps són immensos (...) obrem amb esperit humil; amb aquella humilitat interior, d’home convençut de que sols és un simple instrument; però humilitat riallera, senzilla, sense afectació, humilitat cristiana, per la que Déu es complau en fer-nos tants beneficis (...) Despullem-nos del nostre orgull i vanitat, del nostre amor propi, del nostre esperit destructor, de les enveges i rancúnies entre germans que maten l’ànima. Fem-nos semblants a l’Infantó humil, al veritable humil (...) La nostra ànima no es contorba, el mateix davant d'aquells que plens de força s'aixequen amb ira per intentar vulnerar inútilment l'Església santa, com davant d’aquells altres pussilànims i temorencs que es desconcerten i aclaparen, quan la força dels fets els ha portat en una realitat insospitada”.
.jpg)
El bes de pau a la seva ordenació.
ELS SACERDOTS
​
“Estimem als nostres sacerdots, que són els més grans amics que tenim els joves (...) sacerdot que per a nosaltres plora, se sacrifica, s’humilia i calla i prega i sofreix (...) Oh sacerdots abnegats (...) trobar aquest pares bondadosos (...) portats del gran ideal de conquesta (...) us obre els braços paternalment, assenyala un camí, us exhorta i aconsella, us estimula pel camí de la virtut (...) a cada malaltia sap aplicar-hi el remei just (...) Per aquest millorament és pel qual es necessita el Mestre (...) preguem i treballem en l'obra de les vocacions sacerdotals (...) Si no teníem sacerdots què faria la joventut? (...) Mira, jove, que potser has sentit la vocació i no t'atreveixes de seguir endavant, mira com els teus amics es perden, com passen als camps de la tenebra... aprofita la veu que et crida! Quantes ànimes podries salvar? (...) I si entressis dintre la seva ànima en el moment angustiosíssim de la Santa Missa, allí veuries qui és el teu Consiliari”.
L'EUCARISTIA​
​
“L’eficàcia sublim de l’Eucaristia (...) totalment enamorats del gran miracle de l'amor de Déu (...) farà de nosaltres instruments d’altres miracles en la gran obra d’Apostolat (...) Siguem apòstols arborats del Pa de Vida, convertint-nos primer, cadascun de nosaltres, en Sagrari vivent del Déu d’amor tan escarnit avui per tot arreu (...) Si mai heu estat uns instants davant del Sagrari, no heu experimentat el goig de la dolça consolació de Jesús? (...) hem d'ésser totalment enamorats del gran miracle de l’amor de Déu (...) cadascun de nosaltres faci del seu cor el tron, l’estada humil del que ha de regir tots els nostres afectes. Jesús ha de ser la nostra passió, la nostra bogeria, el nostre tot!”.
SACRIFICI​
​
“Déu vol vides de sacrifici (...) que facin del sacrifici l’única forma del seu apostolat (...) sacrificis obscurs, coneguts de Déu tan sols, són els únics que obtenen les gràcies demanades (...) Hores de treball: impertinències dels companys suportades pacientment; les angúnies, el neguit de la vostra professió; la fatiga d'una actuació llarga dins el vostre grup; aquell temps esmerçat en la conquesta d'una ànima i que aparentment ha estat perdut (...) l’apòstol no cal que es preocupi de l’èxit immediat del seu treball (...) en el moment oportú ja produirà el seu efecte (...) Els joves hem portat a la Verge flors i més flors (...) ofreneu-li flors i flors de sacrifici (...) la flor de les vostres virtuts; i si aquestes son minses i esmorteïdes, acudiu als seus peus, plens del desig de fer-les reviure”.
​
CATALUNYA
​
“Catalunya es desperta. Ha arribat l’hora del desvetllament espiritual (...) Catalunya serà nostra: serà del Crist (...) La pitjor de totes les malalties que pot caure sobre un poble és d’ordre espiritual (...) que el nostre poble és donés compte que tot el desgavell prové de la manca del regnat de Jesucrist en nosaltres (...) Cadascun sou un membre d'aquest arbre espiritual de Catalunya que es nodreix de la saba fecunda de l’amor de Crist (...) Una gran part de culpa de la bancarrota espiritual del nostre poble, ha de donar-se al catolicisme de molts catòlics, són paraules, paraules i res més que paraules (...) El Bon Déu fa que els pobles esgotats pel sofriment, amb les llagues vives d’un desgavell social que a poc a poc consum, fa que aixequin els ulls a Ell (...) Som patriotes d'una terra cristiana que Déu va formar en primavera i que per sobre tota altra ensenya posa la de la Creu”.
_edited.jpg)
Amb voluntaris d'Acció Catòlica
JOVENTUT​
​
“Oh Joventut! Quants amics i companys nostres encara no ho saben! Joventut cristiana, ho sabeu el que és una Comunió? (...) Un militant sense comunió freqüent, no pot ser un apòstol (...) com pot parlar als altres de Déu; com pot fer-lo estimar, si ell no el coneix (...) la comunió és la teva arma, única invencible! (...) hem de sortir al pas d’escèptics i indiferents pregonant l’excel·lència de la comunió freqüent (...) obliga a una colla de petits sacrificis, de privacions, obliga a una lluita continuada contra si mateix, a fi de fer més agradosa la posada del nostre cor al bon Déu (...) Aquests joves són la massa que nosaltres hem de fermentar, de transformar, perquè sigui agradable al Crist (...) d’aquesta joventut que l’acció catòlica vol portar al si de l’Església (...) Alegra’t, sobretot, tu oh joventut! Que s'apropa ja el dia que sortiràs del teu somni de mort (...) Jesucrist, el teu Déu, s’ha apiadat de tu, oh joventut!”.
LA SANTEDAT​
​
“Som creats per arribar als cims de santedat (...) Tot el que no sigui aspirar a la santificació de les nostres ànimes (...) és temps perdut (...) en el compliment del deure quotidià , constant, monòton si voleu, àdhuc abnegat, està el nostre camp vast, vastíssim d’acció, de veritable i eficaç Acció Catòlica (...) hem de procurar sense mai cansarnos-en de l’estat d’unció de la nostra ànima, no fos cas que s’enfarfegués i ens quedéssim a la meitat del camí de la nostra santificació (...) l’oferiment de tots els nostres actes, de tots els nostres sofriments, sacrificis, la nostra vida mateixa a Aquell que ens ha redimit i que vol, exigeix la nostra col·laboració petita, insignificant, a la gran obra de cristianització del món”.
El nou sacerdot, revestit.