Vida del beat pere tarrés
Una vida sacerdotal al servei de l'Església
La vida del doctor Pere Tarrés i Claret va ser breu però intensa. Nasqué a Manresa el 30 de maig de 1905 i morí a Barcelona el 31 d'agost de 1950.
Va morir jove, però els seus anys han deixat un solc profundíssim. No volem pas avançar-nos al judici de l'Església; ara, és un fet que els qui més íntimament varen tractar amb ell asseguren haver-hi vist coses extraordinàries. La seva joventut -diuen els seus companys de la Facultat de Medicina de Barcelona- era un exemple i un estímul per als bons i una rèplica enèrgica i suau alhora per als més descuidats. Els qui tenen viu el record de la Federació de Joves Cristians de Catalunya saben del cert que ell n'era l'ànima abrandada. Els metges que el conegueren són testimoms de la seva competèncla científica agermanada amb un sentlt de responsabllltat professlonal admlrable; els malalts que ell va visitar, sobretot els pobres, no poden oblidar aquella caritat impressionant i la seva delicadesa i la seva dedicació.
Un jove Pere Tarrés fent un parlament a una reunió de la FJCC.
Va morir jove, però els seus anys han deixat un solc profundíssim. No volem pas avançar-nos al judici de l'Església; ara, és un fet que els qui més íntimament varen tractar amb ell asseguren haver-hi vist coses extraordinàries. La seva joventut -diuen els seus companys de la Facultat de Medicina de Barcelona- era un exemple i un estímul per als bons i una rèplica enèrgica i suau alhora per als més descuidats. Els qui tenen viu el record de la Federació de Joves Cristians de Catalunya saben del cert que ell n'era l'ànima abrandada. Els metges que el conegueren són testimoms de la seva competèncla científica agermanada amb un sentlt de responsabllltat professlonal admlrable; els malalts que ell va visitar, sobretot els pobres, no poden oblidar aquella caritat impressionant i la seva delicadesa i la seva dedicació.
El seu amor i el seu zel creixent l'encaminaren cap al sacerdoci. Del temps de la seva preparació, com a seminarista de Barcelona, se'n guarda un record inesborrable, i fou en el ministeri pastoral -múltiple- on es manifestà el seu gran cor sacerdotal, totalment i generosament donat a Déu i als homes; s'hi gastà sense estalvis, s'hi santificà somrient i sofrint. Vicari de Sant Esteve Sesrovires, viceconsiliari dels joves d'Acció Catòlica, consiliari dels centres d'Acció Catòlica Femenina de Sarrià, secretari de la Beneficència diocesana, consiliari de l'Organisme Benèfic Assistencial, confessor del Seminari, director espiritual de l'Obra de la Visitació, consiliari de l'Escola Catòlica d'Ensenyança Social, consiliari dels Antics Escolans de Montserrat, capellà del Col·legi de les Religioses Franciscanes, consiliari de la Protecció de la Dona i director espiritual de l'Hospital de la Magdalena.
Amb les seves germanes, ambdues consagrades.
El bé que va sembrar no es pot mesurar. Les seves jornades eren esgotadores i el seu descans breu i interromput per llargues estones de pregàrla, de contemplació. Va ser un artista en harmonitzar una activltat sorprenent amb una vida interior que li traspuava per tot arreu.
Ja sacerdot, el Beat Pere Tarrés feu de la celebració de la Missa el centre del seu apostolat. Aquí, el veiem ajudant com a diaca.
En plena joventut cau abatut per la malaltia -s'havia ofert insistentment a Déu com a víctima. I des del llit del Sanatori de Nostra Senyora de la Mercè, que ell fundà per als tuberculosos pobres, va anar dictant durant quatre mesos una lliçó meravellosa de fortalesa, d'amor al dolor, de deseiximent de les coses caduques, d'anhel per les realitats eternes, de neguit ardorós per la salvació dels homes, i especialment per la santificació dels sacerdots. Qui va tenir la sort d'atansar-se a Mn. Tarrés malalt va poder llegir amb signes d'una evidència corprenedora el secret de tota la seva vida: estimava Déu follament.
Seria llàstima que una llum tan clara restés amagada. Demanem a Déu la seva glorificació. Precisament el dia 6 de novembre de 1975, el Sr. Cardenal Jubany, arquebisbe de Barcelona, amb motiu del trasllat de les despulles del Dr. Tarrés a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, parlant de la seva "actualitat innegable", va exhortar públicament a imitar i a demanar la intercessió d'aquell que és "el testimoni perenne d'una fe i un amor fondament viscuts".
​
El dia 5 de setembre fou beatificat pel Papa Joan Pau II a Loreto.
​
La festa del beat Pere Tarrés i Claret és el dia 30 de maig.
El Beat visitant un malalt al Sanatori, amb membres de l'Acció Catòlica de Sarrià
Processó funerària del Dr. Pere Tarrés, davant la parròquia del Remei on se celebrà el funeral.