top of page

"El triomf de la creu vencerà tota oposició del món"

Inaugurem el blog amb una entrevista a Mn. Pere Montagut, expert en la figura i l'obra del Beat Pere Tarrés i vicepostulador de la Causa.





Per què és important Pere Tarrés avui?


La història del Beat Pere Tarrés és completa i parla a moltes realitats diferents.


Pere Tarrés i Claret, entre els joves com a jove, com a estudiant de medicina, com a professional i com a metge, com a enamorat de Crist (sobretot amb el seu vot de castedat perfecte a la més tendra joventut)…. Va fer un camí de perfecció que arriba a la culminació que podem veure als seus diaris. Primer el de persecució, quan viu amagat a un pis de Barcelona, fent poesia, escrivint sobre les seves vivències i experiències. Més endavant, quan s’ha d’unir com a metge a les files republicanes, comença a viure més intensament la seva crida al sacerdoci sense abandonar la vocació a la medicina. Es pregunta: com a metge, puc fer molt de bé, però com a sacerdot, quin bé puc fer?


Estimava profundament els sacerdots i el sacerdoci, que és també una important lliçó per a tots nosaltres!


Com t’ha ajudat a la teva espiritualitat sacerdotal?


Jo el vaig descobrir amb la meva tesina d’estudis teològics, que versava sobre els seus tres diaris íntims. El diari de persecució, abans d’iniciar-se la guerra; el de guerra; i el de malaltia. Perquè a ell, com a molts altres sants, la gent l’anava a veure a l’hospital durant la malaltia i escrivia tot allò que els anava dient. No és pròpiament un diari redactat per ell, però té frases d’ell que mostren com va viure sacerdotalment fins i tot la malaltia que li va prendre la vida. Vaig anar relacionant aquests tres diaris.


Però bé, m'ha ajudat molt més enllà dels estudis acadèmics. El Beat Pere Tarrés té una espiritualitat fortament marcada per la figura de Santa Teresa de l’Infant Jesús, que em va resultar molt fàcil d’entendre. La força ignasiana de la immolació del sacerdot, la mística de la vida eucarística i mariana… Tot això em va influenciar molt, anar veient la seva interioritat i com evolucionava cap un sacerdoci més ple. L’amor gegantí a Crist Rei, a Crist Eucaristia, a Crist en els germans, a Crist en els malalts… Aquesta identificació tan real, tan profunda i tan forta entre el sofrent i el Crist sofrent em va marcar molt, i m’ha acompanyat durant les últimes dècades com a sacerdot.


Què podem fer els joves per entendre i estimar més els sacerdots?


El Beat Pere Tarrés té escrits en els quals parla de com el sacerdot és l’amic dels joves, amb la mentalitat del consiliari d’aquells temps. És cert que en aquella època tot estava una mica més organitzat i ara tenim una situació lleugerament desballestada… El sacerdot gairebé no es veu socialment, i quan es veu, hi ha una llarga llista de prejudicis que li cauen a sobre. És clar, avui és necessari tenir testimonis com el del Beat Pere Tarrés que ens diuen exactament això: el triomf de la Creu, el triomf de la Veritat… Si tenim la Creu i la Veritat, que són Crist, tampoc no hem de planejar gaires estratègies perquè això, per si mateix, amb tota l'oposició del món i de Satanàs, vencerà!


Si confiem en el que Déu ens ha donat, allò més preciós, i en que això per si mateix ens ho dóna tot, ja ho tenim guanyat. Encara que aparentment la gent estigui més rebel, més distant, els joves han d’acompanyar els sacerdots precisament perquè Crist ja ha guanyat, en certa manera. La indiferència no amaga la Veritat i el triomf de la Creu. La gràcia divina dels sagraments és el que l’Església ofereix a través dels seus sacerdots, com tenia present el Beat Pere Tarrés.





Ón es pot veure això? De vegades el món sembla que ens pot, que ens menja la voluntat...


Aquest amor per l’Església i confiança en la seva estructura ho veiem en l’amor que tenia al calendari litúrgic. Fins i tot al front de guerra, rodejat de bombes i blasfèmies, tenia temps d’enrecordar-se de quin dia era, de quina festivitat celebrava l’Església, i de què li demanava Déu en aquell dia en particular. En el dia de la Immaculada Concepció, quan està al front de l’Ebre, es dedica a escriure poemes per a la Mare de Déu i a reflexionar sobre ella… sense deixar de banda el soroll de les bombes! Vivia el misteri de Crist a través de la liturgia fins i tot quan aquesta quedava lluny. La duia dins l’ànima. Això no s’improvitza, sinó que s’ha d’educar i ens mostra la profunditat de l’espiritualitat que el Beat duia dins.


Això ens ve a dir que no hem de desconfiar. La destrucció del pecat, al final, ve a través de la destrucció dels vicis d’un mateix, del vell ésser, i per part positiva de la identificació creixent amb Crist. Per nosaltres mateixos som pocs, quedem anul·lats. No podem desesperar-nos davant un món encegat per passions i vicis. No és el nostre món. Ens pot fer patir! Les persones es perden, perdem anys decisius de les nostres vides… Però hem de resistir, tenir fe, no defallir ni caure en la soledat espiritual.


El missatge del Beat Pere Tarrés, com el de tants sants, és molt senzill. Són aquestes coses senzilles, arrelades en Crist i la Mare de Déu, les que al final triomfaran. En un context tan enredat com el d’ara, filosòficament i existencial, és un missatge profètic i igual de fresc que el primer dia.


El Pere Tarrés comença els estudis teològics al front, amb previsió d’entrar al Seminari quan acabi la guerra. Què pot trobar un jove que estigui discernint la seva vocació en els seus escrits i en la seva espiritualitat?


Al final, veiem que el Pere Tarrés era un jove, un home, de moltes capacitats (omplia teatres i sales d’actes amb els seus discursos sobre la vida cristiana) i molta capacitat de convocatòria… Però que acaba veient que les coses que l’omplen són molt senzilles. L’amor a la natura, que li permet tractar al Creador i veure’l, és mostra de la immediatesa amb el Misteri que hem de fomentar dins les nostres ànimes. És clau pel discerniment el tracte proper amb Déu. Això és una cosa que ens sobta i atrau: com pot ser que una ànima estigui tan enamorada del Misteri de Déu que el troba a tot arreu?


Hi ha una història preciosa durant el seu temps al front. El Beat Pere Tarrés va a un poble on un nen petit està malalt. Anota al seu diari quan acaba de visitar-lo: “avui he fet l’adoració del dia de Reis, perquè he anat a veure un nen malalt a una casa. Aquest nen era el nen Jesús, per a mi, el que hagués mostrat a l’Església per a que el besessin.”. Aquesta immediatesa sobta. Com es pot tenir tanta proximitat a Déu? Això és el que ens atrapa i ens apropa al Beat.


Quina és la clau de volta per entendre el Beat Pere Tarrés? Quina és l'essència del seu missatge?


Vivenciar Déu i sentir-lo tan proper és el que marca la seva trajectòria vital. Però, a més, amb els seus records i escrits ens deixa un testimoniatge clar de quin és el context en el que es dona tal proximitat. Quines són les coses que l’afavoreixen. Com es fomenta. Com diu Sant Pau: “escrius no amb la tinta humana sinó amb la tinta de l’Esperit Sant”. Això fa el Beat Pere Tarrés. Aquest amor ell ens l’ha traspassat de diferents maneres, però sobretot, com Santa Teresa de l’Infant Jesús, a través de la petitesa espiritual, de la humilitat i del caràcter. Captivat com un Nen, estava enamorat d’una cosa molt més gran que ell. Aquest atractiu, el d’una persona enamorada com ell, ens demostra que una vida de grans ideals i actes petits és un acte d’adoració a Déu. Quelcom que ens fa entreveure la grandesa de la revelació divina, i el seu amor per a nosaltres.


55 visualizaciones0 comentarios
bottom of page